Una de les coses més complicades a l´hora de planificar un rodatge és l´eix cinematogràfic.
Tal i com vam veure a classe, l´eix cinematogràfic es una línia imaginaria que separa l´espai fílmic de tal manera que, al respectar i no passar aquesta línea, tots els elements que es troven dins del pla tinguin una coherencia de situació.
Per explicar-ho millor, veiem aquestes imatges.
A l´imaginari de l´espectador es crea un espai fílmic entre els elements que veu en pantalla, tot i que no coincideixin en el mateix enquadrament.
Per tant, al veure aquestes imatges, l´espectador entén que aquests dos personatges estan situats un davant de l´altre, formant aquesta composició:
Però, que passa quan ens saltem l´eix?
Podem saltar-nos l´eix si ho fem d´una manera gradual, ensenyant a l´espectador un punt de referència a la imatge que el situi en l´espai general.
Però si ens el saltem a la torera succeix el següent:
Quan l´espectador veu aquestes dos imatges seguides sense cap altre referència d´espai, en el seu imaginari aquests dos personatges estan mirant cap a una mateixa direcció.
Fa uns anys va tindre molt d´èxit a internet un curtmetratge que parla precisament d´això, del salt d´eix.
Confio en que us aclarirà aquest concepte, que pot ser complicat en moltes ocasions.
5/19/2011
El salt d´eix
5/18/2011
Anàlisis d'una seqüència de Titanic
La escena de Titanic sobre la proa del vaixell és una de les més boniques i romàntiques.
Observant aquesta seqüència, podeu esbrinar quins recursos d’il·luminació han utilitzat per ambientar l’escena. Penseu perquè han utilitzat cada tipus d’il·luminació.
També vos vull plantejar un exercici una mica més complicat. Creieu que hi ha cap error d’il·luminació? Mireu atentament el principi de la seqüència i observeu si alguna cosa no concorda. Si la trobeu, penseu perquè ho han fet així.
Si a classe no vos ha quedat clar la base de la il·luminació podeu consultar la interessant pàgina nosvemosigua.com
El cinema negre americà
El cinema negre americà també ve marcat per la història amb la guerra freda, el McCarthisme, les llistes negres al cinema i els films de baix pressupost. Tot i això, es considera que el cinema negre ve de la mà d'uns talentosos cineastes que varen coincidir en l'època.
Per conèixer millor el cinema negre americà podeu consultar aquest interessant enllaç que divideix el cinema negre en 4 etapes: cinenegroamericano.galeon.com
També podeu veure aquest vídeo que fa un divertit resum del moviment:
Per conèixer millor el cinema negre americà podeu consultar aquest interessant enllaç que divideix el cinema negre en 4 etapes: cinenegroamericano.galeon.com
També podeu veure aquest vídeo que fa un divertit resum del moviment:
L'expresionisme alemany
L’expresionisme alemany ve del sentiment de desesperança que vivia Alemanya després de la primera guerra mundial. Així, l’angoixa i la por es veu reflexat molt en el seu art.
A continuació teniu una seqüència d’una de les películes més característiques d’aquest moviment:
Si voleu saber més sobre l’expresionisme alemà que tant ha influenciat al cinema i a directors actuals com en Tim Burton podeu consultar: Un treball penjat a Monografias.com, la descripció de la pàgina d’art Temakel.com o a gentearte.com i l’analisis que fan al blog Cinema Universe.
Plà Seqüència - l´art de la coreografia
A classe hem vist un exemple de plà seqüència de la pel·lícula "Kill Bill".
Si penseu que el fet de enregistrar varies accions en un mateix plano ens estalvia feina de planificació, no és així.
Un plà seqüència requereix una planificació perfectament organitzada, on actors i càmeres formen part
d´una sort de coreografia on es té en compte fins al més mínim detall.
Ademés, si una escena te una durarada de 5 minuts i ens equivoquem en el minut 4, hem de tornar a començar desde zero.
Per això podem dir que la feina de planificació és molt exhaustiva.
Recomanem el visionat de "9 vidas", un film que ens explica la vida de 9 dones íntegrament en plà seqüència.
La major part de la pel·lícula "Elephant" està realitzada també d´aquesta manera.
Si penseu que el fet de enregistrar varies accions en un mateix plano ens estalvia feina de planificació, no és així.
Un plà seqüència requereix una planificació perfectament organitzada, on actors i càmeres formen part
d´una sort de coreografia on es té en compte fins al més mínim detall.
Ademés, si una escena te una durarada de 5 minuts i ens equivoquem en el minut 4, hem de tornar a començar desde zero.
Per això podem dir que la feina de planificació és molt exhaustiva.
El cinema ens ha deixat grans plans seqüència.
____________________________
________________
____________________
Recomanem el visionat de "9 vidas", un film que ens explica la vida de 9 dones íntegrament en plà seqüència.
La major part de la pel·lícula "Elephant" està realitzada també d´aquesta manera.
Us deixo també un enllaç al Top 10 dels plà seqüència. Aquí podreu visualitzar la ficha i els vídeos.
5/16/2011
Tipus de sons
A una pel·lícula podem trobar quatre tipus de sons:
La paraula: on el seu ús més freqüent és el diàlec
La música: Que pot sonar un aparell musical que apareix en l’escena o pot utilitzar-se de forma extradiegètica.
El renou: que sol ser el que caracteritza l’ambient
El silenci: que és tan important que qualsevol altre tipus de so, ja que moltes vegades podrem dir més amb un silenci que amb qualsevol narració.
Per aprendre més sobre el tema podeu consultar El lenguaje del cine i El sonido en el cine.
La paraula: on el seu ús més freqüent és el diàlecLa música: Que pot sonar un aparell musical que apareix en l’escena o pot utilitzar-se de forma extradiegètica.
El renou: que sol ser el que caracteritza l’ambient
El silenci: que és tan important que qualsevol altre tipus de so, ja que moltes vegades podrem dir més amb un silenci que amb qualsevol narració.
Per aprendre més sobre el tema podeu consultar El lenguaje del cine i El sonido en el cine.
L’aparició del so en el cinema una avantatge o una complicació?
Els primers intents de sonoritzar varen tenir complicacions, com ho ha tengut l’intent de crear qualsevol nova tecnologia. Al principi, la qualitat del so era dolenta i a més tenien problemes per sincronitzar-lo amb les imatges.Així va ser fins al 1918, quan es va patentar el sistema sonor TriErgon que permetia la gravació del so en directa en el mateix celuloide on es gravaven les imatges.
Per saber més sobre els principis del so en el cinema consultau aquesta interesant pàgina: El Cine Sonoro.
A més, el So va ser inicialment un retrocés en el nivell artístic i encara alguns encara defensen que no ha estat capaç de recuperar-se avui en dia. El director va perdre movilitat per les dificultats tècniques i alguns actors famosos del cinema mud no varen poder continuar al no tenir una bona dicció, veus agudes o débils. A més, l’aparició del so va provocar que el cinema tengués molt de renou i uns diàlegs interminables.
Per saber més sobre els problemes que va causar l’aparició del so en el cinema podeu consultar El Sonido en el Cine.
5/11/2011
UNITATS D´IMATGE
Recordeu que hi ha 3 unitats significatives d´imatge diferents; el pla, l´escena i la seqüència.
(Aquí no comptem amb el fotograma)
Repassem el que hem vist a classe.
El pla és la unitat bàsica del llenguatge cinematogràfic.
Es l´espai escènic que veiem en pantalla.
Trobem diferents tipus de planos segons l´enquadrament i l´angle, ho veurem més endavant.
En un rodatge, el plà es allò que enregistrem en una sola toma.
Exemple:
(Aquí no comptem amb el fotograma)
Repassem el que hem vist a classe.
PLA
Es l´espai escènic que veiem en pantalla.
Trobem diferents tipus de planos segons l´enquadrament i l´angle, ho veurem més endavant.
En un rodatge, el plà es allò que enregistrem en una sola toma.
Exemple:
ESCENA
Una escena es allò que succeeix en un mateix temps i espai.
Normalment està format per diversos planos diferents.
Normalment està format per diversos planos diferents.
SEQÜÈNCIA
Una seqüència ens narra una acció mes gran, i ho fa d´una forma completa.
Pot incloure diverses escenes.
Per aclarir-nos, una seqüència seria el equivalent al capítol de una novel·la.
El següent video, per exemple, ens explica una petita història que dona inici a la pel·licula, te un principi i un final i està formada per diverses escenes.
Per aclarir-nos, una seqüència seria el equivalent al capítol de una novel·la.
El següent video, per exemple, ens explica una petita història que dona inici a la pel·licula, te un principi i un final i està formada per diverses escenes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




