L’aparició del so en el cinema una avantatge o una complicació?

Els primers intents de sonoritzar varen tenir complicacions, com ho ha tengut l’intent de crear qualsevol nova tecnologia. Al principi, la qualitat del so era dolenta i a més tenien problemes per sincronitzar-lo amb les imatges.

Així va ser fins al 1918, quan es va patentar el sistema sonor TriErgon que permetia la gravació del so en directa en el mateix celuloide on es gravaven les imatges.

Per saber més sobre els principis del so en el cinema consultau aquesta interesant pàgina: El Cine Sonoro.

A més, el So va ser inicialment un retrocés en el nivell artístic i encara alguns encara defensen que no ha estat capaç de recuperar-se avui en dia. El director va perdre movilitat per les dificultats tècniques i alguns actors famosos del cinema mud no varen poder continuar al no tenir una bona dicció, veus agudes o débils. A més, l’aparició del so va provocar que el cinema tengués molt de renou i uns diàlegs interminables.

Per saber més sobre els problemes que va causar l’aparició del so en el cinema podeu consultar El Sonido en el Cine.